Discover the World without limits

FINANCIAL SHARED SERVICES 18TH AND 19TH September, 2008. Hotel 1898****Rambla, Barcelona, Spain Achieving cost efficiency, service and operation excellence Financial Shared Service Centers "Challeging business expectations... and measure results" "Increasing transactions, managing business resources, re-engeneering business processes and expanding FSSC business" Axiom Events International Spain Barcelona Tel.+34/ 902 906 470 Fax. +34/ 934 518 966 Madrid Tel. +34/ 911 873 611 Fax. +34/ 934 518 966 France Tel. +33/170618310 Video production: www.eljardi.tv

El libro póstumo de Francisco Umbral, "Carta a mi mujer" de editorial Planeta, ha sido presentado en el Hotel Palace de Madrid bajo el apoyo de la que fuera su esposa, María España. La apertura del acto ha corrido a cargo del ensayista y poeta catalán Pere Gimferrer, que en un prólogo amistoso ha recordado al escritor madrileño: "Es un libro muy conmovedor visto desde las perspectivas de pareja".

Barcelona (España), 11 may (EFE).- El Club Med 2, el velero más grande del mundo, que pertenece al grupo hotelero Club Med, llegó al Puerto de Barcelona desde el Mar Caribe para comenzar los itinerarios del verano europeo que recorrerán diversos puertos del mar Mediterráneo hasta finales de octubre. Según fuentes del grupo hotelero, la embarcación ofrece a los amantes del mar navegar por los parajes más exclusivos inaccesibles a otros barcos de crucero, gracias a su calado. El velero tiene cinco mástiles, 187 metros de largo y está pensado como un hotel de gran confort. Con 196 camarotes exteriores, cuenta con un servicio de 200 tripulantes para 392 pasajeros. Durante el invierno en el hemisferio norte, el velero surca los mares del Caribe y de las Antillas y realiza travesías que recalan en distintos puertos como: San Juan de Puerto Rico, Antigua, La Dominica, St. John, Margarita, Granada, entre otros. EFE TV - Madrid - 14:45 GMT. Palabras clave: efe-nacional-velero-crucero-barcelona-caribe-club-med-playas.

el imagen internacional de Barcelona... para el negocio de turismo para el negocio de visitantes a ferias es la cosa unica que es importante.. Ayunt. no hace caso a los jovenes, los cuidadanos... Porque ? Porque no hacen caso a los cuidadanos ? Los hoteles pagan algo a los politicos ?. Claro que no, seria ilegal. Y todos admitamos que la ilegalidad en urbanismo es probablemente por todo de España....hace dias que el jefe de Urbanismo en Madrid ha dechado su cargo...y ver el video de Caiga Quien Caiga de esta asunto... Posible en Barcelona ? Pues, todo es posible en esta mundo. Si es pasando no lo sé. En Marbella...muchos bolsas de basura llenos con billetes, pagos a politicos escritos en las agendas de Snr Roca....y comissiones por contratos publicos (un precio inflado y un corte del total a unos...) Maragall ha acusado a CIU ...de 3%...pero al fin ningun prueba... Cartas de ERC de Snr Vendrell. Si alguien hace algo ilegal es muy dificil encontrar pruebas....si hacen todo en metallico...y/o utilisan cuentas numerados sin nombre en otros paises... Recuerdo el caso Turismo de los años 90 , de Barcelona,...6 million Euros robado...y creo que solamente fue recuperado un parte... Y la noticia hoy es que quieren, o han hecho, bajar los sentencias.....y evitaran el carcel.. un caso de 6 million euros y quizas no van al carcel !! Otro caso de Catalunya, un juez corupto...pagado para sentencias mas sauves... Asi es el mundo...no, asi es España. No acuso a nadie en Barcelona. Habla de España en general. Pero estos datos quizas explican un poco mas porque los cuidadanos o unos, no son contentos con la sistema o los politicos.... ...y personalmente creo que los daños en las calles de Barcelona van a repetir en las calles de Barcelona....si la Ayunt. no aproxima mas a los deseos y opiniones de los cuidadanos...de cada parte de la sociedad, ancianos, jovenes...todos...

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.